No crec que siga un esdeveniment al marge del que contes, Josep, sobre la falta de respecte de l’alcalde cap als drets dels parlants com nosaltres.
El cas és que avui, quan tornava de deixar les xiquetes a escola, he entrat al forn i he vist uns díptics editats per l’ajuntament sobre la “semana de la mujer”. Com que anava justa de temps, he anat directament a l’ajuntament i he demanat sense preàmbuls una còpia en valencià. M’han demanat el nom i el número de telèfon, m’han dit que aleshores no en tenien, i adeu.
El cas és que al cap de poc més d’una hora, m’ha sonat el mòbil:
– eh! gemma! que ja tens això, que pots passar a buscar-ho.
– El què! qui em crida?…
– això, de l’ajuntament…
-ah! ara hi vaig.
No he vulgut cantar victòria, esperant-me alguna broma de mal gust en anar-hi, però el cas és que m’han donat dos còpies del mateix díptic en valencià. M’he quedat parada i els he demanat més còpies:
– quantes?
– quatrecentes?
– per a què en vols tantes?
– he dit 400 per dir alguna cosa. Vull tantes còpies com hagueu fet en castellà.
Se’n va l’home sense resposta. I ha eixit una dona (després m’han comentat que devia ser la secretària) i m’ha preguntat si era d’alguna associació.
– no
-i per a què tantes còpies. si quieres más, vienes i te hacemos fotocopies, que ya te las cobraremos (to amenaçador). Es que si hacemos muchas copias en valenciano i después se quedan muertas de risa…
– ah! i això no ho heu pensat amb les copies en castellà?
– (silenci)
– (silenci)
– Bueno, yo creo que lo que hay que hacer es a partir de ahora hacer la mitad de las copias en castellano y la mitad en valenciano.
– ei! Fantàstic! quina idea més bona has tingut! Bah, adeu!
Serà que estem de campanya? serà que ha fet forat la queixa del síndic? serà la confluència de mars amb saturn? no ho sé. El que sé és que ara ve el millor. He començat a movilitzar dones (i algun home) per tal que vagen a demanar el fullet en valencià (sense cap argument, només demanar-ho). I que es calcen!